divendres, 19 d’octubre del 2018

diumenge, 22 de juliol del 2018

DEL DIETARI (22.07.2018)


DEL DIETARI (19.07.2018)



Esculpir és igual a dibuixar. És tan igual com el seu negatiu. Els oposats s’atrauen. Dibuixar és ocultar amb la tinta la blancor ufanosa del paper. Esculpir és arrencar a la pedra, resquill a resquill, la matèria interposada a la forma perseguida. La blancor oculta del paper, com els fragments esparsos de l’escultura, són aquí per a dir-nos que el que abans hi havia podria ser més digne que el que ens hem esforçat a fer. Fer és més o menys significatiu que no fer?.

dijous, 14 de juny del 2018

DEL DIETARI (14.06.2018)

"Je suis contre le monde d'Andy Warhol et des épigones d'aujourd'hui (...), je suis contre la paralyse où l'après-guerre nous a conduits. Je cherche au contraire, dans les fragments (émotifs et formels), l'histoire éparse....J'aime les pyramides d'Égypte, j'aime Caravage, j'aime Van Gogh, j'aime le Parthénon, j'aime Rembrandt, j'aime...les églises médievales, j'aime...et j'honore les morts en pensant, à propos de moi, que je suis un artiste moderne"
Jannis Kounellis, 1982
Du travail de l'art. Regard. Paris 2006

dilluns, 14 de maig del 2018

DEL DIETARI (14.05.2018)


Una bona idea per a una bona obra?. Què voldrà dir? Que em diré a mi mateix en aquesta obra? Com la podrà llegir un espectador intel·ligent?
¿Deixar el dibuix un pic inacabat. I de mesura discreta, tal vegada menor que l’original?. ¿Fer-lo surar enmig d’una gran superfície blanca emmarcada…com una taca, un esbós esforçat, una aproximació a l’obra precisa d’un gran autor?
¿Un dibuix que signifiqui l’escassa esperança de reeixir, amb la convicció de no satisfer l’ambició de fer una obra excel·lent?. ¿Una obra que pugui mesurar-se amb el geni del gran mestre?.
Una obra sense temor. Sense por d’assumir el fracàs. Sense por de caure derrotat per l’esforç d’intentar-ho, de maldar-hi. Sense esperança d’aconseguir en algun futur possible una obra que valgui la pena de ser feta, de ser mostrada, de ser deixada a l’empara cruel, inexorable, del temps que tot ho judicarà.


Dilluns, quarts de dues de la matinada 14.05.2018

dissabte, 12 de maig del 2018

DEL DIETARI (12.05.2018)

"Juanpere recrea les seves eines, ens mostra els trossos de marbre sobrants d’altres escultures i  redueix el seu espai de treball a blocs de pedra que transporta amb un transpalet. Amb aquestes mostres del fer diari de l’artista, el claustre esdevé una escenografia poètica del seu taller, un bocí de l’espai-refugi des del qual l’escultor pensa i on esdevé a l’hora aïllat i permeable als fluxos de la vida.  Al taller, a l’estudi,  és on la quotidianitat uneix d’una manera màgica la inquietud intel·lectual amb allò més natural de l’ésser, el contacte amb la matèria, que Juanpere treballa amb les mans, les eines i el temps de la mateixa manera que un pagès dona forma a la terra."
Diana Juanpere i Dunyó, fragment del text de l'exposició
 


dilluns, 7 de maig del 2018