dilluns, 17 de juliol de 2017

DE SENTERADA...


Senterada, a la riba del Flamisell, 14 de juliol 17

divendres, 16 de juny de 2017

DE LLIMES...





Compro llimes. Qui compra llimes avui dia?. Des d’un taüt de cartró , amortallades en paper de cera i embalsamades d’olis, el dependent de la ferreteria mes les mostra, dilecte, com qui revel.la una troballa arqueològica.

Llimes, “llimatons”, de gra fi, mitjà i bast. Qui compra llimes avui?

Recalcitrants torners de mirada aguda i exigent?

Nostàlgics rectificadors de peces, àvids perfeccionistes del metall?

Mestres resistents d’enginyeria mecànica i precisions?

O algun escultor sobrevivent de la voluntat de perfecció i calibre?

Ja ho escriví Leopardi l’any 1828 i ho posa en boca de les Dees del taller: “La lima è consumata: or facciam senza” [1].

Qui compra llimes avui dia?

Si l’art es dissipa per les vaguetats de la vida real i vol ser-ne el reflex mimètic, a qui li calen ja la mordacitat de la llima?, i la “summa qualitat de l’artífex?[2]

Mira-sol, 8 de juny 2016





[1] Leopardi. Scherzo.

[2] Leopardi. Zibaldone.

dijous, 15 de juny de 2017

DE SER CONTEMPORANI...

"....ser contemporani a aquest segle és, o inclou, essencialment, no ser poeta, no ser poesia"
Leopardi  (Zibaldone.,2944-46)

dijous, 8 de juny de 2017

DE CONTINUAR...

"Continuació és la nostra comesa:
continuar, continuar, continuar,
romandre, restar, 
en compliment d'un molt rar imperatiu."
Bartomeu Fiol, Carants 2011

DE VALORAR...

“Should we not value phases of an artist’s research as much as the conclusions he came to?”

Beverly Pepper, 1975

dissabte, 3 de juny de 2017

DE FAIRE...

"Les choses ne son difficiles à faire, ce qui est difficile cést de nous mettre en état de les faire". 
 Brancusi

divendres, 2 de juny de 2017

DE PEDRA...

"..Varias de las más bellas esculturas modernas se han encontrado en este yacimiento. Estaban ahí desde hace unos veinticinco millones de años."
Roger Callois. Piedras. Siruela 2016

dilluns, 15 de maig de 2017

DE TALLAR I REORGANITZAR...

"Un escultor té dret a tallar-ho i reorganitzar-ho tot. Es la definició mateixa de l'escultura. Pregunteu-ho a Rodin..."

De Louise Borgeois a: Jean Frémon, Louise Bourgeoise mujer casa. Elba 2010

diumenge, 14 de maig de 2017

DE DIBUIXAR...

Resquills a l'entorn de Tête d'enfant endormi de Brancusi
Dibuix a bolígraf sobre paper Japó. 63x86 cms 2017

dijous, 11 de maig de 2017

DE CÉZANNE...

Suite Cézanne, projecte. 04.05.2017

dilluns, 1 de maig de 2017

DE VOLER...

Per tu, Marga


¿puc esperar i voler
res més suau que el teu esguard plaent,
res més dolç que el teu fúlgid pensament?

Leopardi XXVI. Trad.:Narcís Comadira

dijous, 27 d’abril de 2017

A CASA DE...

http://www.arteinformado.com/agenda/f/salvador-juanpere-i-jaume-muxart-son-a-casa-de-137783


Jaume Muxart A partir de La infanta Margarita de Austria de Velàzquez. Pintura a l’oli damunt paper imprès plafonat. 100 X 70 cm.

 Salvador Juanpere Schneefall. Bronze pintat a l’oli i feltre .78x16x19cm. 2009.2013

"Com les cases, l’art esdevé quelcom susceptible de ser usufructuat. Jaume Muxart ha dit sovint que, si tingués un Velázquez al taller, potser hi faria algun retoc. Ho llegeixo en un catàleg i m’ho torna a dir quan el visito al seu estudi. Ara, durant aquests darrers mesos, el taller de Muxart s’ha omplert de reproduccions fotogràfiques de pintures (i alguna escultura) de diferents èpoques que han estat els seus referents i que han creat un pòsit en l’artista. Muxart hi treballa al damunt: poc a poc semblen desaparèixer sota aquest afany de “fer-se seu”, de dur cap a casa seva. I, és clar, amb els de casa s’hi té una relació pròxima i familiar. Tan propera i sincera que un s’hi veu en cor d’entaular un diàleg ferm, una conversa franca. Afegir-hi una pinzellada, si cal. No és, evidentment, un gest irreverent; en aquesta apropiació hi ha el delit cap a l'art, cap a l'ofici, i el sentiment de familiaritat de qui, admirant, comprèn i estreny les distàncies cap als mestres.

En podem dir un deute que calia pagar, també. Ucello, Picasso, Bacon, Velázquez, Zurbarán, Leonardo, Goya, Staël, Giacometti, Villon… travessats ara per les pinzellades i el prisma personal de Muxart que posa èmfasi en un aspecte determinat del quadre que li ha interessat. Muxart treballa totes les obres a la vegada. Intervé sobre la imatge de La Mare de Déu i l'infant amb santa Anna de Leonardo: les tres figures ara es desdibuixen en l’abstracció sobre un fons matèric vermell que fa despertar la imatge de la seva placidesa, en reforça les formes ovals de la pintura original –els tres caps, el de la verge, el nen i la santa... – i les multiplica en l’espai del quadre. Formes flotants que també afegeix a Las Meninas de Velázquez com un element d’estranyesa. Algunes de les obres acumulen un mur de pintura que acaba eclipsant completament la reproducció sobre la qual Muxart intervé i en canvi d'altres deixen entreveure encara, com fragments inconnexos i com un record insistent, la reproducció que exerceix de tela. El punt de partida no és, per tant, una tela en blanc. Mai, en realitat, l'artista parteix d'aquest llenç en blanc.

Comença a treballar, probablement, des d’una constel·lació d’artistes propis. Aquestes coordenades íntimes, aquests llenguatges que ja són familiars i apropiats és el que Salvador Juanpere evoca en Arrels d’avellaner i escultors (l’avellaner fent referència a la seva terra d’origen). Brancusi, Manzoni, Nauman, Michelangelo, Merz, Rodin... són noms-enclavaments que ressegueixen els camins tortuosos i atzarosos de les arrels. Per altra banda, la instal·lació Puntello (2010-2016) ens mostra una col·lecció de talles de marbre reproduint els “puntelli” de diverses escultures clàssiques. Aquestes peces petites, que semblen fragments sobrers o restes oblidades, són reproduccions d'aquest element estructural i de reforç necessari a molta de l’estatuària clàssica que, en el seu moment, va ser fet per a ser invisible. Ara, sobre aquesta taula de taller, es fan presents com en un negatiu de fotografia i es mostren com a matèria de treball, posant de relleu l'element conceptual –la mirada contemporània- mentre evoquen, a la vegada, la pròpia idea de sustentar-se inevitablement en tots aquells que han treballat abans.

És la creació artística, així doncs, un reprendre constantment les formes ja fetes per repetir-les, però que posa en funcionament, en aquest constant repetir, un marge de diferència que sorgirà forçosament. Així doncs, Juanpere reprodueix els “caps” de Brancusi i Giacometti però hi afegeix l’element textual que perfora la matèria; fa ús del llenguatge de Beuys utilitzant les capes de feltre, a la manera de l’artista alemany, per protegir una magrana, un panellet, una avellana i altres objectes de bronze que l’artista identifica amb els seus pares. Cada un d’aquests gestos, com també cada una de les pinzellades de Muxart, són ara una frase que s'afegeix a aquest diàleg íntim, continu i fructífer que forma part de la gran conversa que és l’art. Un exercici que és com un palimpsest situat entre la necessitat de l’oblit i la urgència de la memòria. Més enllà de l’homenatge o la reverència, tots dos artistes s’hi acosten, com dèiem més amunt, des de la proximitat i la familiaritat, sense compliments. En definitiva, sentint-se com a casa, aixoplugats en l’espai de l’habitar d’aquests altres artistes. Giacometti és el lloc on tots dos, Muxart i Juanpere (que a la vegada visita literalment la casa del primer), de generacions diferents i llenguatges també dispars, coincideixen en sentir-se com a casa."

Paula Juanpere Dunyó, Professora associada  d'Estudis Literaris de la UB

dissabte, 22 d’abril de 2017

DE FER...

www.juanpere.com

 

"Les choses ne sont pas difficiles à faire, ce qui est difficile c'est de nous mettre en état de les faire"

Constantin Brancusi

DE GINSBERG...

A la Paula
"- and you, García Lorca, what were you doing by the watermelons?.
I saw you, Walt Whitman..."
Allen Ginsberg. A supermarket in California. City Lights Books. S.F.

D'ARQUITECTURA, D'ESCULTURA...

A la Diana

"..el cistell, el tupí, la cleda, la casa o la barca, que són arquitectura per dins, són escultura per fora".
Alexandre Cirici. L'escultura catalana. Quaderns Crema 2017