dilluns, 14 de maig de 2018

DEL DIETARI (14.05.2018)


Una bona idea per a una bona obra?. Què voldrà dir? Que em diré a mi mateix en aquesta obra? Com la podrà llegir un espectador intel·ligent?
¿Deixar el dibuix un pic inacabat. I de mesura discreta, tal vegada menor que l’original?. ¿Fer-lo surar enmig d’una gran superfície blanca emmarcada…com una taca, un esbós esforçat, una aproximació a l’obra precisa d’un gran autor?
¿Un dibuix que signifiqui l’escassa esperança de reeixir, amb la convicció de no satisfer l’ambició de fer una obra excel·lent?. ¿Una obra que pugui mesurar-se amb el geni del gran mestre?.
Una obra sense temor. Sense por d’assumir el fracàs. Sense por de caure derrotat per l’esforç d’intentar-ho, de maldar-hi. Sense esperança d’aconseguir en algun futur possible una obra que valgui la pena de ser feta, de ser mostrada, de ser deixada a l’empara cruel, inexorable, del temps que tot ho judicarà.


Dilluns, quarts de dues de la matinada 14.05.2018

dissabte, 12 de maig de 2018

DEL DIETARI (12.05.2018)

"Juanpere recrea les seves eines, ens mostra els trossos de marbre sobrants d’altres escultures i  redueix el seu espai de treball a blocs de pedra que transporta amb un transpalet. Amb aquestes mostres del fer diari de l’artista, el claustre esdevé una escenografia poètica del seu taller, un bocí de l’espai-refugi des del qual l’escultor pensa i on esdevé a l’hora aïllat i permeable als fluxos de la vida.  Al taller, a l’estudi,  és on la quotidianitat uneix d’una manera màgica la inquietud intel·lectual amb allò més natural de l’ésser, el contacte amb la matèria, que Juanpere treballa amb les mans, les eines i el temps de la mateixa manera que un pagès dona forma a la terra."
Diana Juanpere, fragment del text de l'exposició