DE LLIBRES I MARGES...

 

Assisteixo a la Tàpies a la projecció de La biblioteca de pedra seca de Joan Vall Karsunke sobre Vicenç Altaió. Un llarg film sobre la seva poesia i la dels altres, un recompte dels seus amics, els seus paisatges, el seu espai domèstic i sobretot, la seva extensa, vasta, abrumadora biblioteca personal. Joan Vall ha fet un film que avança rizomàticament, a empentes, atrapat per l’atzar, sense prejudici ni guionatge. La càmera hi fa un excurs que s’inicia a l’ordenament meticulós i arrenglerat dels llibres de les seves prestatgeries fins als marges de pedra seca de les construccions populars, com si es tracés un fil dialogat entre la lletra -la literatura-, i la disposició acurada de les pedres dels marges que contenen en la seva cadència ordenadora la saviesa antiga i manual del pensament no verbalitzat. Els llibres, la costa, el mar, i els amics: un text visual que se les campa per aquells verals on el pensament sensible i la poesia senyoregen...

Barcelona 24 gener 2026

DE PUBLICAR, D'EXPOSAR....

       Escoltant a Borges aquesta tarda que de matí hem preparat aspectes de la propera exposició sento que cita un dictamen d’Emily Dickinson que diu “publicar no es part essencial del destí d’un escriptor”. Bona lliçó de rigor, de contenció, de modestia....I la d’exposar ho és per a un artista?

Desdibuixar Gaudí (nº3). 

Dibuix i tècnica mixte. 

2026

DEL PASSAT...

( Cesare Pavese.)

CONTINUAR...

Ho vaig transcriure el 8 d'agost del 2017 en aquest blog: 

"Continuació és la nostra comesa:

continuar, continuar, continuar,

romandre, restar,

en compliment d'un mol rar imperatiu" 

de Bartomeu Fiol. Carants, 2011

Parlar d’art…

Parlar d’art, del que fas, del que vols fer, de l’art que t’interessa dels altres, és un acte de benestar. Fer-ho amb persones cultivades, sensibles, de qui pots aprendre, és un exercici que has anat practicant amb els anys. Avui, amb el productor de cinema Paco Poch tens l’oportunitat exquisida de caminar per la corda tensa i difícil per on s’hi atreveix poca gent. Films impossibles, de culte, de dificultat extrema i radical: El cavall de Torí, dde Béla Tarr,  Andrei Rublev, Sacrifici, Stalker dde Tarkovsky…obres d’art rotundes que semblen dur a l’esgotament del gènere, a les cavitats inexplorades de la sensibilitat i a la liquidació del llenguatge de les imatges. Més enllà qui gosarà afegir una obra mestre més?

L’art, i els seus artífexs, periòdicament perseveren en  tibar la corda de la disciplina per arraconar-la enllà d’un “non plus ultra”.

Aquest és el pes de la història, de la tradició cultural, del llegat artístic del passat: una enorme enciclopèdia pètria a l’esquena sota de la qual intentem encara treballar digne, intel.ligent i airosament…

I d’aquest fat i d’aquesta fal.lera és plaent parlar- ne. El plaer d’enraonar. 

Ni que només sigui per l’evanescència immaterial de les converses que es genera entre afins, l’art ens ha estat donat com el fràgil i sublim llir entre els cards del món.

Vilaplana, 16 d’agost del 2025

DEL DIETARI (17.04.2025)

La mateixa tarda que jo naixia a l'Hospital de Reus ara fa exactament setanta-dos anys, a la Casa del Libro de Barcelona (antiga Catalònia) es donava un rècord insòlit: un escriptor català -Josep Plà- va estar-se 2h.55minuts signant exemplars dels seus llibres a una corrua de persones "embadalides que esperaven pacientment davant de l'escriptor".

Citat per Xavier Plà a El cor furtiu, pàgina 1181
 

DEL DIETARI (31.03.2025)