Entro al Tomàs i escric:
“Una terna d’esquellots de bou que pengen
muts com calaveres exhumades d’una vila que fou pagesa i menestral.
En un prestatge elevat una restallera de
càntirs de ceràmica que, amb la pols que suporten, semblen les efigies caducades
d’una nissaga familiar embalsamada.
Retrats esgrogeïts del fundador de
l’establiment, habillat de vellut. Solemne.
Imatges del Sarrià-municipi abans de ser
devorat per la ciutat veïna, flagell de perifèries.
Parroquians fidels, majoritàriament mascles
entrats en anys, que gesticulen baladrers en taules de Formica i esclaten en
rialles escandaloses que semblen celebrar l’habitud de re-trobar-se.
Passavolants estrangers atrets pel tipisme
imprès en flyers turístics que fan cara de badocs, de badocs fascinats.
I la cervesa que no para de rajar com una
deu generosa i freàtica.
I les patates fregint-se sens treva, com si
fossin dins d’un cadals d’oli bullent.
I les braves, amb la seva salsa
groc/taronja que manté el secret de la fòrnula com si fos el misteri no
revel·lat de la Coca-Cola.
I la porta dels serveis, a dues fulles, i
tant reduïda que fa afront a clients amb excès de calibre volumètric.
I aquell retall de premsa emmarcat i
esgrogeït, com a testimoni d’un pedriguí
centenari, que es manté defenssiu en front la maregassa de franquícies i
xinesos.
Tot al Tomàs exhala un regust picant, com
la salsa asiliconada abrigant les braves. Com la seva bravura erigida en
resistència a la dictadura del Disseny.
Com el seu amaniment fet de pijo sarrianenc
habitual , de passavolant nostàlgic i del seu nom, Tomàs, el de l’incrèdul
apòstol que furga el dit a la ferida oberta, com si fos a la pell de la ciutat.
Li cal picantor de vitxo al Tomàs per creure que la ciutat d’èxit, la ciutat globalitzada, la ciutat del MareNostrum 5, del Mobile W. Congress, del melós Temple gudinià, dels expats, del mobbing…Li cal el vitxo al Tomàs per creure’s encara un feu de resistència. Un David astut amb sentor d’all-i-oli que planta cara a un gegant metropolità que ha empenyorat l’ànima.”
Sarrià, 21/05/2026
