DE TRAFICAR...

 

De traficar...

Les notícies del matí insisteixen: ...”l’exèrcit d’Israel ha llançat una nova onada d’atacs contra Theeràn”. Fa vint-i-un dies que va començar aquesta guerra que de dia en dia es va enverinant més. També Jerusalem es veu atacat, en represàlia. Que s’esperaven aquests mandataris desbocats?. El fantotxe republicà americà qualifica la OTAN (aquest organisme  contra del que vam votar fa tants anys enrere...) d’organització de covards. Són dos països que -sense explicitar-ho- tenen armes nuclears. No sabem on ens pot dur la bogeria d’aquesta guerra, aconduïda, sense que en comprenguem les causes, per dirigents fanàtics, primaris, paranoics,...

A mig matí entro a casa del Vicenç Altaió. I em sembla haver penetrat a la cara més oposada de la moneda d’aquest mon que ens esgarrifa. Un mon maniqueu de bons i dolents, de regressió de drets, agressiu, sense idees, on el capitalisme arrasa ferotge i impunement.

Hi ha refugis, oasi, reductes que quasi avui ens semblen clandestins, com si ens hi anéssim a resguardar de tanta merda política, mediàtica, pseudocultural.

Els llibres, la poesia, les obres d’art en quantitats exponencials semblen voler reunir-se imantades per certes personalitats escadusseres que aquest mon a la deriva es vol permetre per no enfollir del tot.

I sort en tenim.

Traficar amb idees, activar la cultura, conspirar filosòficament, escriure, llegir, son tasques que, en moments de pessimisme -o de lucidesa realista-, ens semblen imprescindibles per mantenir-nos dempeus i salvaguardar el que ens queda d’humans.

Barcelona 20 març 2026