Esculpir és igual a dibuixar. És tan
igual com el seu negatiu. Els oposats s’atrauen. Dibuixar és ocultar amb la
tinta la blancor ufanosa del paper. Esculpir és arrencar a la pedra, resquill a
resquill, la matèria interposada a la forma perseguida. La blancor oculta del
paper, com els fragments esparsos de l’escultura, són aquí per a dir-nos que el
que abans hi havia podria ser més digne que el que ens hem esforçat a fer. Fer és
més o menys significatiu que no fer?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada