Amb un molt d’escepticisme i de resignació gregària hem acudit a un dels punts disposats per a l’enunciat eclipsi.
Hi hem anat en companyia dels bons amics I. i B.
Vam reservar un dels llocs que al Camp de Tarragona es van disposar i acondicionar relativament per aquest esdeveniment del segle amb que tots els mitjans de comunicació ens han anat torturant les darreres setmanes.
Una gran esplanada just segada de ferratge ha anat acollint una invasió de vehicles ordenadament aparcats mentre el personal s’anava disposant pel terra equipats amb taules, cadires, para-sols i màrfegues.
D’antuvi amb l’amic coincidiem a pensar que el verdader fenòmen era aquest: la concurréncia multitudinària i insòlita de persones de tota condició i edat seguint un molt rar imperatiu, un designi estrany, gratuït i festiu sota d’aquesta calor infernal dels darrers dies.
Però no. Ens ha sorprès molt l’eclipsi i el seu fenòmen. A dos quarts de nou la lluna ha acabat per ocultar gairebé tota l’ària del sol i del seu perìmetre, com d’una anella incandescent, en sorgien esclats de llum tremolosa dibuixant una aureola de flames d’una bellesa i fascinació que no havíem vist, previst, ni imaginat mai.
En acabar, sorpresos, convençuts i un pèl atordits ens hem inclòs a la diàspora de vehicles i, finalment, hem mig-sopat a Les Termes, jo un brioix respectable de salmó marinat amb maionesa de llima i làmines d’alvocat.
Montbrió 12 d’agost del 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada