De nou -i per tercera vegada- m’abalanço a un dels monuments literaris de la nostra llengua. Les Memòries del Sagarra. Qui no s’hi hagi endinsat encara té l’oportunitat feliç de trescar per la línia que parteix la nostra vida en dues: aquells que ja hi han quedat del tot fascinats en el passat i aquells que, verges encara, tenen l’ocasió de deixar-se atrapar per aquesta teranyina tendra, seductora, sensual, irònica, amb un matisos lingüístics i una riquesa lèxica delirants. Un document literari, social i historic de la vida de Barcelona i de Catalunya de la primera meitat del S.XX.
Imprescindible¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada