"Juanpere recrea les
seves eines, ens mostra els trossos de marbre sobrants d’altres escultures i redueix el seu espai de treball a blocs de
pedra que transporta amb un transpalet. Amb aquestes mostres del fer diari de
l’artista, el claustre esdevé una escenografia poètica del seu taller, un bocí
de l’espai-refugi des del qual l’escultor pensa i on esdevé a l’hora aïllat i
permeable als fluxos de la vida. Al
taller, a l’estudi, és on la
quotidianitat uneix d’una manera màgica la inquietud intel·lectual amb allò més
natural de l’ésser, el contacte amb la matèria, que Juanpere treballa amb les
mans, les eines i el temps de la mateixa manera que un pagès dona forma a la
terra."
Diana Juanpere i Dunyó, fragment del text de l'exposició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada