Qui ens havia de dir que aquest estri subaltern: la
mascareta, una membrana protectora de pols i polsims, de partícules
d’esmoladures i llimalles de ferro, llautó, bronze i de nuvolades de ciment ,marbre, o alabastre
que habita pel taller, qui ens ho hauria dit sense creure-ho, que aquesta humil
utensili per a filtrar el nostre sistema respiratori de perillositats teòriques
vàries, la veuríem ara mateix elevada a la categoria d’eina preuada, i la més percaçada del planeta terra.!
Instrument sol·licitat per un instint de supervivència angoixat. El món s’ha
girat en sec, com un mitjó, per mor d’un virus ignot, de mordacitat cruel,
letal. I ens posem la mascareta, dins d’aquest carnaval dramàtic, per mirar
d’esquivar la malura, la dalla invisible d’un polsim nou que ho pot canviar
tot.
2 d’abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada