dissabte, 25 d’abril de 2020

DIETARI EN CONFINAMENT (25.04.2020)



En l’aïllament imposat d’aquests dies, les converses per telèfon ens fan de lligam, apropen i comparteixen  les formes i situacions viscudes per cadascú al seu espai. He parlat amb amics artistes i intercanviem impressions sobre el gir brutal que ha donat  la vida quotidiana. Cadascú, en la mesura de les possibilitats, passa el temps sense desenganxar-se totalment de l’activitat, però hi ha la dura realitat dels tallers tancats, les eines mudes, els projectes congelats, les exposicions clausurades o aplaçades. Hi ha, per damunt de tot, una gran perplexitat sobre el present, incògnita sobre el futur, incertesa general, incredulitat, sensació hiperreal de viure en un malson en forma de bucle. El futur ens escriurà els venciments, les pervivències o els nous gèrmens estètics, o formals, que aquest episodi paralític haurà ocasionat. Ara no en tenim ni idea, només podem escoltar la veu fonda de la premonició poètica. Saint-John Perse després de la devastació de la segona guerra mundial, escrivia: “sento el naixement del ossos d’una nova  edat de la Terra”.
Intuïció, llicència poètica...?

Cap comentari: