En l’aïllament
imposat d’aquests dies, les converses per telèfon ens fan de lligam, apropen i
comparteixen les formes i situacions
viscudes per cadascú al seu espai. He parlat amb amics artistes i intercanviem
impressions sobre el gir brutal que ha donat la vida quotidiana. Cadascú, en la mesura de
les possibilitats, passa el temps sense desenganxar-se totalment de
l’activitat, però hi ha la dura realitat dels tallers tancats, les eines mudes,
els projectes congelats, les exposicions clausurades o aplaçades. Hi ha, per
damunt de tot, una gran perplexitat sobre el present, incògnita sobre el futur,
incertesa general, incredulitat, sensació hiperreal de viure en un malson en
forma de bucle. El futur ens escriurà els venciments, les pervivències o els
nous gèrmens estètics, o formals, que aquest episodi paralític haurà ocasionat.
Ara no en tenim ni idea, només podem escoltar la veu fonda de la premonició
poètica. Saint-John Perse després de la devastació de la segona guerra mundial,
escrivia: “sento el naixement del ossos
d’una nova edat de la Terra”.
Intuïció,
llicència poètica...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada