Em cau a les espatlles un nou aniversari. Enguany feixugament estrany. Com un degoteig infaust, les notícies recents de companys de professió caiguts per la malura, afegeixen pesantor al dia d’avui.
Ens
refugiem en la panacea de l’art. Re-llegeixo el poeta valencià Ramon Ramon:
“...l’art no pot
obviar les guerres. Però els artistes (...) saben restaurar l’optimisme, donar
forma a l’alegria, i alcen la seua època com un renill de cavall que s’imposa”.
“L’alegria de l’art contra els dies immenjables de la Història”.
Les
arts com a defensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada