A Sant Cugat del Vallès una trista i anodina placa al sòl recorda que aqui, en aquest modest habitatge, entre 1965 i 1972 hi va viure (...i s'hi va suïcidar) el poeta reusenc Gabriel Ferrater. Ramats de joves estudiants procedents d'ESADE transiten cada dia per damunt d'aquesta vorera. S'hi senten parlar tots els idiomes en una mena de llarga processó babèlica. Tots menys el català. La memòria del primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més va influir en la joventut i els poetes posteriors, arriscat, renovador i radical en la nostra llengua...jeu plana, invisible, en aquesta placa banal encastada als panots de la vorera.
Gabriel Ferrater: Surge et ambula!!!
14 octubre 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada