Autoretrat en dues dimensions. Acer cortén 24.01.2012
Justine entra irada a la biblioteca del casalot. En uns expositors on hi ha llibres oberts i subjectats per vetes elàstiques s’hi distingeixen clarament dues obres de Malèvich: els dos Autorretrats en dos dimensions de 1915. Justine els pren d’una revolada, els aparta i al seu lloc hi situa un altra mena d’imatges. Hi podem identificar el quadre de Millais, Ofèlia morta, i una obra de Brueghel, potser El triomf de la mort o La matança dels innocents...És una breu escena de la pel·lícula Melancolia de Lars Von Trier. La substitució traumàtica d’unes obres per les altres, el Suprematisme contingut deixant lloc al romanticisme delirant o al realisme turmentat, és una de les metàfores visuals més belles del film. Em pregunto: què hi vol significar? ¿perquè l’autor ha escollit precisament Malèvich i concretament aquestes dues obres?, ¿el Suprematisme hi representa la cara menys socialitzadora de l’art?, ¿la pirueta intel·lectual més conceptualitzada i elitista?. El Suprematisme, aquell “desert, on no existeix altra realitat que la sensibilitat...” i “la sensibilitat –escriví Malèvich- es convertí en l’únic contingut de la meva vida”. En mig d’un ball d’aparences i d’hipocresia Justine sent el dolor d’una premonició fatal. No hi ha cap esperança. Obrim els fulls del llibre per on la vida es presenti en la seva imatge més amenaçadora, aterradora i cruel. No hi ha salvació, ni a través de la sensibilitat ni de res.
Lars Von Trier fa l’ullet a Sacrificio de Tarkovski . El mateix infant com a punt central de la narració, l’innocent que encarna alguna mena d’esperança o d’immolació inútil. A Sacrificio l’adolescent rega persistent i vehement la soca d’un jove roure, a Melancolia l’esquelet d’una cabana de bastons empara fràgil l’imminència de la catàstrofe final.
En art, ¿deixar la complaença hipnòtica de l’autoretrat per a mirar fit a fit el cataclisme del mon? Si tot és inútil prefereixo el cultiu suprematista de la sensibilitat i si no, també.
Barcelona, dissabte 21 de gener 2012
0 comentaris:
Publica un comentari