Matí de l'1 de gener 2012
Al Jordi i la Paulina
Guils de Cerdanya 1 de gener 2012
Al Jordi i la Paulina
Hem pujat fins a les alçades a ritualitzar el traspàs de l’any. Ens semblava com si la topografia extrema ajudés a divisar uns temps que avancen en la més desconcertada incertesa, uns temps d’esglais i d’abismes. Fem del dring de les copes de xampany i de la golosia frenètica del raïm, just a mitja nit, el ritus descregut per un nombre que traspassa d’unitat i ens afegeix càrregues de vida, alguns dolors i un nombre vehement de propòsits. Temps estranys per l’ordre de les coses que ens semblaven inamovibles fins ara, per l’economia, la política, el treball, certs valors...La conversa deriva i recala per entre la literatura i el capitalisme mentre a taula una espatlla de xai exhala un fumerol de delícies que sembla mimetitzar la boira esponjosa que divisem a la cavitat de la vall de Bellver.
Recloure’s amb amics a veure mudar una nova xifra del calendari és un acte d’egoisme extrem, d’autodefensa, de covardia -cal confessar-ho-. Ja no estem perquè els anys que passen tant depressa ens agafin en soledat i per sorpresa, desprotegits. Passejar entre avets afilats per un camí de neu, fotografiar el sol que declina, parar taula, xerrar discrecionalment i besar la parella: subterfugis de camuflatge, abrics de plaer davant els atacs persistents dels dies, inclements.
Guils de Cerdanya 1 de gener 2012
Capvespre del 31 de desembre 2011
0 comentaris:
Publica un comentari